Andreu Alfaro, 1976
Plaça Major

Cedida originàriament per l’artista al Museu d’Art dels Països Catalans, impulsat des de Banyoles (1980-1985) i que no acabà cuallant. Fidel al llenguatge plàstic d’aquest escultor valencià, l’escultura pren forma per la repetició d’un mateix mòdul; en aquest cas, un tub metàl·lic lacat vermell amb un rombe a la part més alta. Una clara al·lusió a les quatre barres de la senyera.

Andreu Alfaro Hernández (1929) artista autodidacte, fill de carnisser. Relacionat amb el grup Parpalló (1957). Influit pels constructivistes, com Brancusi o Pevsner, i també per Oteiza. Obté un primer ressò internacional a la Bienal de Venècia de 1966. A finals de la dècada dels 60 experimenta amb elements metàl·lics, com l’acer i l’al·lumini. El 1980 fa el mateix amb el filferro i el marbre. El 1981 rep el premi Nacional d’Arts Plàstiques. Té obra pública arreu del món, en museus i al carrer.

Galeria


Més imatges